 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
• En anglès: Bouldering.
• El boulder (de l’anglès boulder = bloc de pedra, per extensió escalar blocs de pedra petits) és aquella escalada que s’enfoca a escalar petits blocs o parets dels quals es pot caure sense fer-se mal, és a dir, a petites alçades. Actualment també s’empra l'expressió fer boulder com a sinònim d’entrenar en zones especialment acondicionades (com la Fuixarda o Parc Güell a Barcelona).
• Es diu que el boulder és una forma d’escalada molt pura ja que no es fa servir cap equipament apart de la bossa de magnesi i els peus de gat. Quan es fa boulder és aconsellable, si hi ha mala recepció (possibilitat de fer-se mal al caure per que al terra hi ha blocs o altres obstacles), de fer servir un matalàs (crash pads, un altre anglicisme) o companys que estiguin amatents a agafar-te per l’esquena…
• Les vies de boulder solen ser d’alta dificultat i per tant fer boulder és un mitjà excelent de guanyar força i grau. Hi ha escaladors que només es dediquen al boulder.
• Per fer boulder cal poc material: els peus de gat, el magnesi i els matalassos d’escuma per esmorteir possibles caigudes. Ull amb les caigudes: Cal controlar el peu de via per veure si hi ha plaques o pedres o altres obstacles; és molt fàcil trencar-se un turmell en una caiguda de poca alçada; també és recomanable dur casc si hi ha risc de colpejar-se el cap.
• La graduació del boulder és més severa que la de l’escalada esportiva i segueix les seves pròpies pautes. A USA es va començar a usar un sistema de graduació que emprava B1, B2 i B3 (el B1 equivalia ja a una dificultat molt alta). Posteriorment es va inventar la escala V (USA) i el sistema francès (Fontainebleau), que tenen en compte els diversos factors que influeixen en els passos (p.ex. l'exposició). La escala V va de V1 a V15 i la francesa, de 3 a 8c o el que calgui.