 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Objectiu:
Unir la corda als seguros, facilitant que la corda no fregui i vagi el més
recte possible, disminuint el factor de caiguda.
Tipus: N'hi
ha de diverses longituts; en esportiva es solen usar més curtes
ja que l'itinerari sol ser més rectilini; en clàssica es solen
recomanar més llargues ja que l'itinerari sol ser més sinuós
i amb cintes curtes el fregament seria molt important; són molt més
resistents les cintes cosides que les 
fetes
a ma amb una baga amb un nus (cinta cosida: ~2200 kN ; la mateixa, anusada:
~1600).
Colocació
i muntatge: com es veu a la fig 1, és indiferent que
l'obertura dels mosquetons miri cap al mateix cantó o estiguin alternats;
sí que és
important que el mosquetó
de tanca corbada estigui a sota; a més, el mosquetó que porta
la peça de
goma o tingui menys joc és per el que ha de passar la corda
Consell: Reemplaçar-les
tant sovint com faci falta (no sigueu "tacanyos", més de 2 anys
no dura una cinta )
o quan hagin aguantat una caiguda.
Errors: A
les fotos es veuen els errors més freqüents:
fig 2: Aquí hi ha dos errors: a. l'obertura del mosquetó pel que passa la corda hauria de mirar en sentit contrari al que va l'escalador; b. el mosquetó de tanca corba i amb la peça de goma que li limita el moviment ha d'anar a sota (perill de què en casa de caiguda s'obri el mosquetó i surti la corda)
fig 3: El mosquetó pel que passa la corda hauria de mrar cap l'altre cantó (perill de què en casa de caiguda s'obri el mosquetó i surti la corda)
fig 4: Error més greu que els anteriors (apart dels mateixos de la fig. 1): la corda que va a l'escalador surt de sota el mosquetó (perill de què en cas de caiguda s'obri el mosquetó i surti la corda).
 fig. 1 Cintes express: és indiferent que les obertures dels mosquetons mirin cap el mateix cantó o no. |
 fig. 2 Varis errors: a. El mosquetó de sota hauria de mirar cap l'esq b. El mosquetó amb la peça de goma (string) i de tanca corba ha d'anar a sota. |
 fig. 3 Errada comuna: el mosquetó de sota hauria de mirar en sentit contrari al que segueix l'escalador. |
 fig. 4 Varis errors: Els de la fig 1 i un de més greu: La
corda que va a l'escalador passa per sota el mosquetó: molt
perillós en cas de caiguda: la corda pot presionar
la tanca i obrir el mosquetó. |
 fig. 5 El
treball per palanca pot provocar que, en cas de caiguda, el mosquetó
es trenqui. |
 fig. 6 Pot
saltar el mosquetó o trencar-se (la resistència del mosquetó obert és
de menys de la meitat). |
fig 5 i fig 6: Errors greus, s'ha de tenir cura de què els mosquetons no treballin per palanca damunt una aresta o un sortint de roca i de què que els mosquetons no es recolzin a la roca per la part de la tanca ja que podrien quedar una mica oberts (perill de trencament en cas de caiguda).
Mentre que per l'escalada exportiva probablement nomès es necessiten cintes expréss, l'escalador que faci de tot necessitarà cintes i bagues.
Les cintes es fabriquen en el nilon tradicional però cada cop són més freqüents les de materials nous com el Dineema, el Kevlar, el Spectra etc. més lleugers i més resistents. Es poden comprar a granel o cosides, formant anelles: són molt més resistents aquestes.
Els cordinos són com corda però de diàmetres menors.
Cintes (planes) i cordinos (de secció circular) es poden fer servir pels mateixos usos però els cordinos, ja que n'hi ha de molts més diàmetres, tenen alguns usos "extres" com cordons de sabata, per fer anelles als ulls dels pitons i dur-los mès còmodament, passar per caps de rebló etc
És aconsellable, si escales vies no del tot equipades, dur unes quantes cintes i bagues per si has d'abandonar la via per reforçar ràpels, per assegurar-te a arbres o ponts de roca, per passar per pitons on no hi càpiga el mosquetó, per muntar reunions etc.