 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Expansió (la famosa ⓔ de les ressenyes) és sinònim de material colocat a un forat fet artificialment. Actualment són el símbol del mal, o quasi, per alguna gent.
"Oberta sense expansions", "Via sense expansions, fins i tot ni a les reunions" són dues frases que es veuen a vegades en butlletins de novetats escalatòries i són el súmmum de l'escalada clàssica... i una garantia de que la via no es repetirà massa sovint.
El fet és que es l'aparició de les expansions va permetre ascensions impossibles fins la seva aparició i que han permès l'esclat d'un tipus d'escalada que no disfruta amb el risc.
Per colocar una expansió cal primer fer un forat a la roca amb un burí (a cops de martell), un espitador (idem) o un taladro (elèctric o a benzina). Un cop fet el forat, s'hi coloca la peça que hi queda fixe. La peça en qüestió porta una plaqueta al coll per on es passarà el mosquetó per assegurar-se.
Les expansions més comunes al nostre pais són, per ordre de resistència (suposant que estiguin ben colocades):
1. les prehistòriques
Ja no se'n posen però encara hi ha llocs on se'n troben. S'ha fet servir de tot. Mireu l'apartat de relíquies.
2. els reblons (burins)
De ferro dolç. Són d'un diàmetre un pèl superior al forat de manera que al introduir-los dins el forat a cops de martell hi queden fortament rematxats. Darrerament han reaparescut a la via Joan Armengol del Serrat del Moro i la casa fixe en té al seu catàleg (vegeu figures).
 |
 exemples de reblons |
 Burí antic amb el que es feia el forat a la roca a còpia de picar. |
|
3. els espits
Consten d'una peça d'acer molt dur que per un cantó té unes dents i per l'altre una rosca. Vegeu la imatge per entendre com funciona. La resistència d'un espit, tanmateix, és menor que la meitat de la d'un parabolt.
 espitador |
 espit
ab la cunya i plaqueta amb el cargol |
| Es rosca l'espit a l'espitador. L'espit té una sèrie de dents. A cops de martell es va fent el forat gràcies a les dents. Un cop fet es posa la cunya a la punta i es torna a introduir tot al forat. Amb uns quants cops de martell es provoca l'expansió de l'espit gràcies a la cunya. Aleshores ja es pot collar la plaqueta a l'espit. | |
4. els parabolts
Consten d'un espàrrec amb rosca al final. Es posa al forat i en roscar la femella s'atreu enfora l'espàrrec i es produeix l'expansió d'una peça que exerceix força de compressió contra les parets del forat impedint que el parabolt salti.
 plaqueta inox |
 espàrrec inox |
 conjunt |
5. els químics (rings o scellements)
Són unes peces d'acer amb un extrem doblegat formant como una anella on es passa el mosquetó. Un cop fet el forat i ben net de pols s'hi coloca un pegament especial i el ring. Un cop el pegament sec, la resistència del conjunt és superior al de les altres expansions (el ring no seria, en rigor, una expansió).
 ring, peça metàlica que s'enganxa al forat mitjançant pegament especial |
6. exemples trobats per Montserrat
 un rebló amb la plaqueta típica rovellada (es trenquen pel doblec), resistència: chi lo sa ? |
 rebló de la Joan Armengol; la plaqueta és de bona qualitat resistència: a la xapa posa 20 kN però i la el rebló ? |
 espit: la plaqueta està que fa pena; es troba a una reunió que no té massa garanties resistència: la del rovell... |
 espit: el cargol dels espits pot ser normal o alien com en aquest cas; la xapa comença a rovellar-se resistència:veure comentaris anteriors |
 espit: la xapa és de pare "desconegut", la seva resistència ¿? |
 espit: recent, xapa de bona qualitat; en cas d'espits solament s'haurien de posar xapes com aquestes |
 ring "casero" de la zona esportiva de la cova de l'Arcada |
 parabolt de 10mm a la via del petit Guifré del serrat d'en Muntaner, una pena posar una xapa d'aquestes a una suposada via esportiva ! |
 parabolt nou, les vies d'esportiva haurien d'estar equipades amb material com aquest o millor o haurien de ser "expropiades" |