 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Uns quants articles en què parlem de material, assegurances, resistències, calculadores i altres coses relacionades amb l’escalada dirigits al profà i al iniciat, i a contestar possibles preguntes sobre les diferents modalitats d'escalada.
• Escalar… ? Actualment està clar que hi ha tres esports diferents encara que s’assemblin: l’escalada clàssica, l’escalada esportiva i el boulder. I, potser, l’escalada artificial que s’hauria d’incloure dins de l’escalada clàssica.
• Escalada seria pujar per roca més o menys vertical (deixem apart el gel i el dry tooling) i :
L’escalada clàssica, seria aquella en què les assegurances (quan n’hi ha) no són ni tant bones ni tant abundants com a l’esportiva; sovint pot caldre dur material per assegurar-se i muntar les reunions i descobrir l’itinerari i seguir la seva lògica.
L’escalada esportiva seria aquella assegurada amb material de resistència garantitzada i colocat de manera que l’escalador no pogui fer-se mal si cau. Normalment, l’escalada esportiva no té més d’un llarg encara que hi ha moltes vies de varis llargs equipades per esportiva (problemes: quan es tracta d'una via esportiva o d'una clàssica equipada ?)
• Què té més merit ? La "clàssica", diuen, especialment si ets el primer ascensionista; per què ? Probablement, per què et jugues el físic. A "l’escalada clàssica" val més no caure: no hi ha garanties de que en surtis sencer del tot i això té molt de mèrit (l’arriscar-se). Cal dir que, en general, però, la majoria de la gent tenim bastanta (o molta, o moltíssima) por de caure. I el que passa és que la gent no sol caure, almenys en "escalada clàssica". Hi ha vies "d’escalada artificial" en què caure equival a anar a l’altre barri, no sols l’escalador sinó també el company, per tant, tenen molt de mèrit (possibles exemples: alguna via d’artifo d’Ecos).
• I el personal es pregunta quines vies són d’escalada clàssica i quines d’esportiva ? Al Cavall Bernat de Montserrat, per exemple, l’Anglada Guillamón, la Punsola i la Gran Ilusión deuen ser d’esportiva (malgrat alguns trams en artificial) i la Puigmal clàssica del tot (tots els intents de posar-hi parabolts fracassen, fins i tot les reunions hi tenen alèrgia... i la Desirée? Clàssica per què els seguros estan ja molt vellets o esportiva per què no cal posar res ? Són clàssiques les vies llargues i amb algun tros d’artifo ?
• Aixì, imaginem que anem a fer escalada clàssica. Portem una ressenya, amb la que normalment mai estarem d’acord –en els graus, en la manera com estan equipades les reunions, en l’estat o qualitat de les assegurances, en el material que fa falta, en la llargada de les tirades, en l’estat de la roca, en l’aproximació, en el descens… Comencem el primer llarg, puja el primer, posa un tascó, passa la corda, segueix, troba un clau en més o menys bon estat, passa la corda... Problemes ? Similars als de l’escalada esportiva pel que fa al tema que ens interessa: com assegurar, quines forces s’exerceixen o apareixen en cas de caiguda, com equipar, com muntar la reunió... Diferents a l'escalada esportiva en què et poses els seguros tu mateix i potser no siguin a prova de bomba...
• Per tant, en aquests articles parlarem d’aquest tema i d’altres relacionats. Sense ànim de polèmica (per polèmiques, els nombrosos forums d'escalada i afins).