 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Com tothom sap, un parabolt aguanta molt més que un pitó (altres noms: clau, clavilla etc), especialment que alguns pitons que et trobes pel món. Com també tothom sap, quan algú (especialment si és dels "autèntics" o de més de 35/40 anys) es troba un pitó (especialment si es veu en bon estat) a una via li etziba uns quants cops de martell per veure si el pot treure i quedar-se'l. Si no pot, li torna a etzibar més cops de martell per deixar-lo que no el pugui treure un altre... El resultat és triple:
1. Els pitons, especialment si estan en bon estat, desapareixen de les vies. En posteriors ascensions, s'hi tornarà a clavar i així succesivament amb el resultat de què les fissures són cada cop més amples i més fetes pols.
2. Els claus que et trobes a les vies, de tant rebre, poden estar en un estat lamentable (històricament, les V es solien trobar amb una o les dues orelles trencades) i no hi ha garantia de que aguantin gran cosa.
3. Els claus que finalment queden a les vies són relíquies ruïnoses, rovellades i fetes pols (que són els únics que no desperten la cobdícia subliminal atàvica).
Hi ha molts tipus de claus: més o menys amples, de ferro dolç (són els de color de metall clar, en clavar-los es retorcen seguint la forma de la fissura, costen de recuperar) o d'acer (són els negres, no es deformen, quan es claven queden a pressió: són les típiques V "americanes").
Actualment estan molt en en desús ja que en molts casos et pots protegir amb tascons i friends que són més "nets".
Normes de perogrullo
a l'hora de posar un clau:
1. Es mira ela fissura o escletxa o fora on es vol posar i es calcula quin és el clau adient (pla, extrapla, universal...).
2. Es posa el clau amb la ma; hauria d'entrar al menys fins la meitat. En general, si entra del tot és que cal un de més gran i si només entra una punta vol dir que cal un de més petit
3. Es martelleja fins que "canta" (fer un soroll clar, metalic, típic). Un clau que no "canta" no és de fiar.
4. Es posa una cinta o una express per l'ull tenint en compte que el mosquetó pel qual es passarà la corda no es recolzi en un sortint de roca que el pugui fer treballar per palanca o el pugui obrir.
5. Si el clau ha quedat molt sortit és recomanable posar-hi una cinta aprop de la roca per evitar un efecte de palanca que el podria arrencar.
 Universal (de ferro dolç): Ben colocat en aparença però està rovellat (el que es veu; per dins "ni se sabe") i no es pot saber el que aguantarà (a més, treballa cap avall !) |
 "V" fins el fons: Ben colocada en aparença. Més aviat velleta. La baga no es sap en quin estat està. |
 En aquest cas tenim el que s'anomena una "flor" de pitons, que, a més, està falcada amb un tac de fusta. Aquestes històries s'usen quan la fissura és més ample que els claus de què disposem i sovint és recoimanable passar una baga per tots el pitons que hi intervenen. El problema és que les bagues normalment ja hi són i no es sap el temps que hi porten... |