
Rapelar és
baixar des d'un punt deslliçant-se per les
cordes controlant la velocitat i sent capaç en qualsevol moment de
detindre aquest descens.
Hi ha vàries tècniques de ràpel. Ja no es rapela
ambla corda per l'esquena, ara s'usen estris (descenedors, plaques, vuits
etc) que permeten regular la velocitat del descens ja que exerceixen un fregament
damunt la corda. Normalment es rapela amb dues cordes passades pel descenedor.
No s'ha de rapelar com a les "pelis" de la TV, fent salts i a gran velocitat: és millor baixar a una velocitat constant i sense estrebades: les cordes ens ho agrairan i serà més difícil que caiguin pedres...
Si s'han de fer varis ràpels el primer en rapelar arriba a la següent instalació de ràpel, s'hi assegura, comprova que les cordes llisquen i avisa al següent de què ja pot baixar, aquest rapela, recuperen les cordes, les passen per la instalació i així fins arribar a baix.
En descensos en
què s'han de fer varis ràpels és aconsellable prendre
vàries precaucions:
1. Dur bagues i maillons per si les instalacions estiguessin en mal estat.
2. Comprovar que les cordes arriben a la següent instalació (o al terra, donat el cas). Especialment interessant si els ràpels són en desplom.
3. Dominar el tema de pujar per la corda i dur bagues o estris que permetin fer-ho per si et trobes que les cordes s'acaben i la següent instalació no es veu per enlloc o et trobes en un desplom.
4. Fer un nus al final de cada corda per evitar que les cordes passin de llarg pel descenedor si s'acaben abans d'arribar a la instalació. És millor fer un nus a cada corda que un nus a les dues juntes ja que aquest darrer pot facilitar que les cordes es cargolin sobre si mateixes.
5. Autoassegurar-se quan es rapela és molt aconsellable en tots els casos. Es pot fer amb un shunt o amb un nus autobloquejant (vegeu l'apartat de nusos). Hi ha 235 raons per rapelar sempre autoasegurat ! Greu problema: On es posa l'autoseguro ? Abans o després del rapelador ? Servidor prefereix posar-lo sota, ben aprop del baudrier (com diuen els de Petzl) però hi ha gent que prefereix posar-lo més amunt que el rapelador. Cada un té les seves raons, per tant, feu el que volgueu.
Una manera d'assegurar
a algú que està rapelant és estar preparat per estirar amb força la corda
(des de baix). Estirar amb força les cordes provoca un bloqueig del descenedor
(amb els més usats: vuit i plaques).
Caldria conèixer
mètodes alternatius de fer ràpel per si algun dia ens trobem
que ens hem oblidat el descenedor o ens cau daltabaix. Hi ha vàries possibilitats:
1. Fer un rapel
amb la corda passada per un mosquetó lligat a l'anella del baudrier i passada
per l'espatlla i l'esquena. És el sistema Comici i el que fèiem servir "años
ha". Proveu-ho si voleu sentir una agradable escalforeta en aquests zones
corporals.
2. Una segona
possibilitat es posar-se un (o dos) mosquetó de seguretat (preferiblement
prou ample) a l'anella del talabart, i fer-hi un nus
dinàmic (UIAA) -vegeu
l'apartat de nusos. Haurem de rapelar poc a poc.
3. Tercera possibilitat:
improvisar un descenedor amb mosquetons com es veu a les figures (és
preferible usar mosquetons simètrics). Les tanques dels mosquetons
s'han de posar capiculades (obrint-se en sentit oposat). Vegeu les imatges.
![]() |
El ràpel un cop muntat. En les imatges pas a pas es mostra amb una sola corda per simplificar. Si es vol que freni més, es pot colocar un tercer mosquetó transversal. És important que les tanques dels mosquetons es posin oposades, en sentit contrari. |
![]() 1. Preparacio, mosquetons capiculats. |
![]() 2. Passem la corda (cordes) de ràpel pels mosquetons. |
![]() 3. Posem dos mosquetons, capiculats, com es mostra. |
![]() 4. Correm els mosquetons fins passar-los per fora dels altres. |