 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Com ha canviat lo del material d'escalada ! no fa massa s'usava tot el que es trobava per casa, a la ferreteria o al desguaç, quan més barat millor; el material "de marca" (o no) tenia la propietat de desaparèixer i, al cap d'un temps, aparèixer en una altra via i així successivament... temps de misèria !
Les plaquetes, les reunions, els pitons i fins les bagues viatjaven amunt
i avall sense parar...
als pocs mesos d'obertes, el material de les vies era absolutament
ruïnòs;
moltes vies estaven assegurades (és un dir) amb ferralla dubtosa
que encara entusiasma a uns éssers estranys, els puretes,
que es dediquen a treure tots els nous seguros que uns altres éssers
posen amb bones intencions ... nosaltres hem recollit mostres de material
puretero que encara hi ha per alguns recons i el mostrem aquí,
junt amb material més modern (i car), i altres trastos....
Donem les gràcies a l'Antonio García Picazo qui ens ha permès fotografiar el material que pots veure a la seva botiga i a en Ramón, de cal Xico del Bruc per deixar-nos remenar el seu "museu" que pots veure "in situ" quan vulguis...
 burins/spits |
|
| burins o reblons i spits o espits són uns ancoratges que es posen a forats fets amb burinador o espitador a cops de maça o martell; ja no es troben burins a les botigues (sí, que se'n poden trobar a FIXE) no hi ha molta confiança en el tema actualment i aquí teniu mostres per justificar-ho... | |
 |
"casquillo sorpresa" , salta quan no t'ho penses, resultat d'un forat massa ample en roca tova |
 |
"casquillo" desdentegat, impedeix seguir fent forat, passa sovint a roca dura |
 |
burins recuperats, pel museu |
 |
un optimista burí d'expansió, en realitat aquests cargols no estan fets per usar com a reblons i la seva resistència és molt petita (acceptable en artifo però...) |
  |
rebló rovellat trobat a Montserrat (esq) i rebló (rematxe) industrial |
 |
una bona col·lecció de burins amb filferro, encara visibles per recons montserratins; el filferro que es fa servir com a plaqueta no aguanta pràcticament més que el pes de la persona |
 |
cargol usat enlloc de rebló, cosa freqüent però no recomanable; afegit al filferro miserable, uiiiiii ! |
 |
el fa servir de "tope" per la porta de la botiga, però originalment estava a una via de Montserrat, molt filferro però d'aguantar, res de res |
 |
pitonissa d'expansió del temps del cànem |
 |
burinador de ferreteria, barat i lleuger però es trenca fàcilment i s'ha d'esmolar sovint, valia més dur-ne un parell |
| xapes |
|
| les plaquetes o xapes han evolucionat molt; al neolític usaven tot el que es tenia a ma; encara hi ha "precarietats" que entusiasmen als audaços; un bon dia varen aparèixer les "TAK" per espit: el súmmun ! eren molt volàtils i promísqües; les fixe daurades les varen substituir i ara les TAK es troben a pocs llocs (p.ex. a la roca Regina) | |
  |
xapes fetes a casa, aprofitant materials diversos, barates però... |
 |
la famosa TAK, la primera plaqueta "de confiança", dels temps de l'inici del "free" |
 |
això es collava a un espit, venia del món de la indústria |
 |
curiós invent trobat al Garraf, molt útil per magnificar l'efecte "palanca" |
 |
surtit variat de restes plaquetàries, de resistència limitada |
| martells
i maces |
|
| martells i maces...
de la fusta de les maces "massisses" a les elegàncies
del metall, les maces Cassin -de gran tradició a ca nostra, les
Stubai, les americanes de gran prestigi -i preu... en AGP té una extensa colecció de martells i maces que ha anat recollint al llarg dels temps |
|
  |
els martells metàl·lics, a vegades "perden el cap" |
 |
una altre de les maces de l'AGP |
 |
preciós martell personalitzat per l'AGPicazo |
 |
una maça Cassin, de forta pegada |
| pitonisses |
|
| les pitonisses (els reblons també rebien el nom de pitonisses d'expansió) eren (són) exponent de perill i por; podien saltar sense avisar, i l'anella era un punt feble; es fiquen a escletxes petites o entre còdols; la imaginació popular ha creat molts tipus diversos de pitonisses, com podeu veure per aquí; se'n troben per vies antigues i animen l'escalada... | |
  |
famoses pitonisses "Jungfrau", encara n'hi ha per alguns recons del món conglomerat |
  |
més pitonisses montserratines |
  |
més pitonisses montserratines |
 |
pitonissa "Barrufets" recuperada del Pedra |
 |
birriosa pitonissa casera usada per l'autor |
  |
més pitonisses... |
| pitons |
|
| els pitons o claus o clavilles (el nom depèn de la forma de cada un: plans, universals, us, extraplans, pes, uves, mitjatorsió, mitjacanya etc.); es posen a fissures o on es pugui; com veieu a la mostra són "reusables", és a dir, quan se'n veu un es treu (hi ha especialistes en el tema) i si no es pot, es "machaca" fins que queda fet pols (d'exemples, tants com es vulgui); actualment es fan servir molt menys i són molt cars... | |
 |
curiós extrapla cassin "bacallà" |
 |
"melilla" de l'any de la pera, molt populars a la seva època |
 |
escàrpia de l'Anglada de l'aeri |
 |
restes fetes pols que valdria més llençar a les escombraries, probablement |
 |
un altre clau casero |
 |
gran escàrpia |
 |
immensa escàrpia per fissures terroses (d'una TIM de Montserrat) |
 |
una altre escarpia per fissures terroses montserratines |
 |
escàrpia amb suposada utilitat per gel |
| mosquetons |
|
| mosquetons o "mosques" pels amics; centenars de models, al principi eren de ferro i pesaven molt; és un material molt volàtil (= canvi de lloc freqüent) a excepció dels de rosca rovellats que no hi ha qui els "mangui", veieu-ne uns quants de "recuperats" o trobats per les muntanyes | |
 |
relíquia a una reunió de la Gallina Pelada, via Directa Estel |
 |
mosques de ferro Cassin, que encara podem trobar en alguns recons; per despenjar-s'hi fan el seu fet; són dels primers mosquetons que es van trobar a les botigues, pesaven molt... |
 |
mosca de rosca; la rosca no anava, estava abandonat a un ràpel |
 |
mosca de pera per dur la maça |
 |
antic mosquetó allain de ferro, pesat però dur, força coneguts pels clàssics. |
| reunions |
|
| les reunions són punts claus a l'escalada clàssica i esportiva (el nom és "descuelgue"); hi ha un extens repertori de cutrades i misèries en aquest tema, i més si tenim en compte que en depèn la salud del personal; aquí n'hi ha alguns, tots ells trets de vies montserratines o de Garraf | |
 |
reunió en una via del Garraf, pre-olímpica, els burins estaven massa aprop, debilitant la roca i la resistència del conjunt: perill ! |
 |
un altre invent montserratí; se'ns escapa el motiu de que tingui dues anelles si la xapa és de resistència dubtosa |
  |
dos muntatges dels inicis del "free" |
 |
reunió recuperada a la segona ascensió d'un dels cims de conglomerat de les muntanyes aragoneses prepirinaiques (tenia uns 50 anys !) |
 |
segura i meravellosa reunió antiga, recuperada d'una de les ascensions d'AGP |
| tacs |
|
| els tacs són elements amb molta presència a la història de l'escalada. més barats que els "bongs" que van aparèixer molts anys després, eran molt útils per fissures amples (ex. la Santacana de la Mòmia) el temps els podreix i els hi dona "pedigree", molt estimats pels "puretes" però no molt recomanables pels "paraboleros" | |
  |
diversos tacs de fusta de faig, millor que la de pi; utilitzats per escletxes, per forats (el rodó, sovint fets de potes de cadires velles), també s'utilitzaven per falcar claus |
 |
super tac dels d'abans dels friends, fa uns 40 x 25 cm |
| estris diversos del museu de l'AGP (visibles a Tot Muntanya, la botiga
de l'Antonio |
|
| miscel·lània del museu de l'AGP:
una antiga corda de cànem - l'aparició de les primeres
cordes de perlon va ser una revolució, primers estreps i uns crampons
de 10 puntes ... un parell d'ulleres amb la caixa, dos descenedors per ràpel passats de moda del tot i un aparell per bloquejar la corda una mica perillós però que va ser molt emprat al seu moment |
|
 |
el primer "8" del mercat, de la casa "Serval", es calentava moltíssim; quan va aparèixer aquest estri encara es rapelava amb corda per l'esquena (inimaginable en l'actualitat) |
 |
un complicat i primitiu però eficaç rapellador |
 |
crampons de 10 puntes, el "no va más" de l'època |
 |
corda de cànem dels anys 50, amb sort, aguantava... 0 caigudes ! |
  |
primitius estreps per evitar les estrebades de les tècniques d'artificial dels temps de la doble i triple corda |
 |
precursor del shunt, bloquejador i assegurador del segón; hi havia un perillós model sense la peça de seguretat en què fàcilment surtia la corda ! |
 |
ulleres de neu de disseny futurista dels anys 20 |
 |
ulleres de neu una mica més modernes |
| racò de cal Xico |
|
| a cal XICO, al poble del Bruc, en Ramón, que ja té els cabells blancs de tants anys de voltar pel seu estimat Montserrat (però encara és jove !) ha anat recollint bibliografia montserratina i restes escalatòries que exposa al seu bar, penjades d'un tros de corda de cànem... aquí els tens, hi ha unes velles botes, pitons rovellats, escàrpies fetes pols, tacs mig podrits, material divers... | |
 |
detall del material montserratí que podeu veure al bar del Xico (actualment n'hi ha bastant més) |
 |
el rebló aguantava, el problema és que estava posat a una llastra solta... |
 |
unes botes de claus "d'ala de mosca", que patinaven deu 'hi dó en trepitjar roca ! |
( fotos ©pere forts)