 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Els tascons (altres noms: fissurers, empotradors, encastadors, hexèntrics, bicoins etc etc) van aparèixer molt després dels pitons. Es coloquen a fissures que s'estreten cap avall o cap un cantó de manera que la possible força que hagin de suportar encasti més la peça. Es coloquen i es treuen molt més fàcilment (no sempre) que un pitó. Si estan ben colocats, aguanten molt. A les escletxes de fissures paraleles són preferibles els friends.
La corda pot fer saltar el tascó, és recomanble falcar-lo una mica amb una estrebada i posar-hi una baga si es preveu que la corda el pot desplaçar.
També és aconsellable dur els tascons agrupats per mides o amb una marca que n'indiqui la grandària.
Hi ha tascons de moltes formes, i tenen amb cable d'acer o baga per passar-hi el mosquetó de l'exprés.
Normes
d'us: (hi
ha autèntics artistes a l'hora de posar tascons en llocs
impensables com forats, esquerdes horitzontals i invertides etc però nosaltres
només pretenem donar normes generals).
1. Es mira l'escletxa i decideixes quina "talla" s'hi escau.
2. Es treu el tascó adequat i es posa de manera que les seves cares s'adaptin el millor possible a les parets de l'escletxa.
3. Es dona una estrebada per falcar-lo una mica (el segón no ens ho agrairà però...).
4. Es posa una cinta ( no es recomana un mosquetó només ja que el moviment de la corda podria fer-lo saltar).
 Tascó que treballa cap avall. |
 Ídem. |
 Tasco amb poca superficie de contacte |
 Dos tascons en oposició. |
 Imprescindible per recuperar tascons i friends rebels o enfonsats. |
Els friends (altres noms: amigos, camalots, aliensd, quadcams etc etc) van aparèixer després dels tascons. Es considera un dels invents més importants per l'escalada des de l'aparició dels mosquetons (diuen). Els primers friends són els de Wild Country i a partir del seu invent deriven tots els demés (amb diferents noms). Els primers friends tenien la tija rígida. Posteriorment han aparescut tiges de cable i mides diverses, des de friends immensos fins a gairebé microscòpics. També el material amb el que es confeccionen ha canviat molt.
Normes
d'us: (també amb el tema dels friends hi
ha autèntics artistes a l'hora de posar-los). Bàsicament els friends
es coloquen en fissures de cantos parels (siguin verticals o horitzontals).
A Montserrat també es posen als forats que et trobes per les plaques. Donat
que la seva amplada és variable, un sol friend es pot colocar en fissures
de diverses amplades.
En rebre una força, la disposició de les leves panté al friend al seu lloc.
És recomanable dur cada friend amb el seu mosquetó. Normalment es distingeix la mida pel color de la baga que duen.
1. Mesurem el lloc on el volem posar.
2. Escollim el friend de la mida adient.
3. El coloquem ajustant el grau d'abertura per ajustar-lo a la mida de la fissura i de manera que el cable miri en el sentit de la força que hagi de suportar.
4. ULL: No es recomana posar un friend molt just car si no es pot plegar més allò no hi ha qui ho tregui !
I... es cosa de pràctica (per cert, són molt cars i això ha causat:
a. Alguna amistat trencada en perdre els friends del company.
b. Alguna fissura rebentada a cops de martell per recuperar un friend (propi o aliè).
 Friend "live" |
 Ídem. |
Insistim, estri imprescindible per recuperar friends rebels o enfonsats. |