De les més de 400 espècies del gènere Hymenolepis que hi ha, dues poden afectar a humans (H Nana i H Diminuta).
El cicle vital de la majoria de les espècies de Hymenolepis es desconeix però sembla que l'hoste intermedi de totes elles és un insecte.
La H diminuta és una tènia de la rata que pot fer fins a 60 cm o més i afecta sols accidentalment als humans després de la ingestió accidental de l'insecte hoste intermedi. La H nana o tènia enana és petita, fa fins a 5 cm (la mida disminueix si el nombre de paràsits és elevat).
La infecció per aquests cucs es caracteritza per la presència de nombrosos paràsits (fins a varis milers) i pot provocar molèsties abdominals però sovint són asimptomàtiques especialment si la càrrega de paràsits no és elevada.
L'Himenolepis nana (o Vampirolepis nana) és un cuc petit (de 15 a 50 mm) amb petits segments més amples que llargs, un escólex amb 4 ventoses i un rostell retràctil amb uns 20-30 ganxos. Els ous tenen una closca gruixuda i és fàcils de diferenciar els de H nana dels de H diminuta.
Adult d'uns 35 mm, presenta proglòtides en varis estadis
de desenvolupament
Escólex
d'un Hymenolepis on
s'adverteixen
el rostell armat
i les quatre ventoses
La larva és un cisticercoide que normalment es troba a insectes o crustacis. Aquesta larva es pot desenvolupar a partir de l'ou tant en l'insecte (primer hoste) com a un roedor o humà (hostes definitius); és a dir, que aquest cuc no requereix imprescindiblement un hoste intermedi.
A partir dels ous presents a la femta d'individus infectats, el terra es pot contaminar, i la infecció es transfereixen per mig d'aliments, a partir de les mans contaminades o per aigua de beguda contaminada per aigües residuals.
• Els ous ingerits eclosionen al duodè i les oncosferes penetren a les vellositats intestinals. Un cop aquí cada oncosfera dona origen a una larva cisticercoide als 4 o 5 dies. Aquesta surt a la llum, ja formada per un escólex i el coll. L'escólex s'enganxa a la mucosa i el coll comença a fabricar estròbiles i el cuc arriba a la seva longitut màxima en 5/10 dies. El cuc adult desprèn segments terminals gràvids que es desintegren al intestí, alliberant ous que s'eliminen amb la femta. Quan aquests ous són ingerits per un altre ser humà aquest cicle recomença.
Els cucs viuen poc temps, sembla que unes 4/6 setmanes. Els rossegadors també poden hostatjar aquests cucs i poden servir de reservoris, infectant als humans a través de les seves excretes.
• També pot tenir lloc un cicle vital que impliqui a dos hostes, a saber, escarabats, puces o altres insectes que s'alimenten d'excretes de rossegadors infectats. Els insectes que ingereixen ous de H nana poden actuar com a hostes de la larva cisticercoide. Als humans que ingereixen accidentalment escarabats de la farina infectats (alguns, com els Tribolium sols miden 2/3 mm) la larva queda lliure a l'aparell digestiu i els enzims digestius actuen damunt el cisticercoide i queda lliure l'escólex que s'uneix a la mucosa i origina un cuc adult com al cas anterior.
• Una darrera possibilitat és l'autoinfecció a partir d'ous d'un paràsit instalat al prim que eclosionen, envaeixen les vellositats i produeixen una nova generació de cucs. Ja que hi ha molts ous per aquesta via poden originar-se infeccions massives.
H. diminuta:
Aquest sí que requereix un hoste intermedi. L'hoste definitiu elimina ous amb la femta que són ingerits pels insectes que actuen com a hostes intermedis (puces i escarabats i altres). Un cop ingerits, l'oncosfera s'activa i surt de l'ou i entra dins el cos de l'insecte on es converteix en larva cisticercoide. Per a que es completi el cicle l'hoste intermedi ha de ser menjat per l'hoste definitiu. Un cop dins de l'hoste definitiu el cisticercoide s'activa, l'escólex s'uneix a la paret del intestí i el paràsit es converteix en cuc adult.
• Els Himenolepis tenen una carcterística que consisteix en que experimenten una migració diurna dins el budell que s'associa als patrons d'alimentació de l'hoste. De la tarda a la matinada els cucs es troben a la part distal del intestí i a la resta es solen veure a la part més alta del prim. Sembla que respòn al patrò nocturn d'alimentació del paràsit.
Els Himenolepis no són gaire patogènics i la infecció sol ser asimptomàtica. Pot haver-hi una irritació de la mucosa intestinal que provoca dolor abdominal poc important. Si el nombre de paràsits és elevat (més de 2000, cosa que es dona més facilment a nens) pot haver-hi diarrea.
A la fase tisular de la infecció es dona una important resposta immunitària i l'hoste queda immune a una segona infecció. Per contra, si la infecció s'adquireix a partir d'un hoste intermedi provoca cap o poca resposta immune i fa possible autoinfecció o reinfecció posterior. De totes maneres la resposta immune no sol ser efectiva a la primera fase de la infecció per què el paràsit ja es troba als teixits dins d'un quist que el protegeix.
Hymenolepis nana probablement és el cestode que més freqüentment afecta als humans, esp a àrees molt poblades com India i China. Degut a que no necessiten hoste intermedi és fàcil la transmisió de persona a persona.
Les infeccions per H nana es poden diagnosticar fàcilment detectant la presència d'ous a la femta.
Cal evitar la contaminació d'aliments i agua a partir de femta. També és important mantenir condicions higièniques i control de rossegadors i insectes.
enrera