Són cucs aplanats i allargats que estan formats per segments (proglòtides); poden mesurar de 2/3 mm fins a 10 m i tenir de 3 a varis milers de segments. Totes les espècies conegudes (més de 5000) són endoparàsites.
Hi ha dues subclasses de Cestodes (taxonomia) : els Cestodaria, (paràsits de peixos i altres vertebrats de sang freda; són no segmentats i amb sols un conjunt d'òrgans sexuals) i els Eucestoda (paràsits de vertebrats tant de sang calenta, inclosos mamífers com l'home, com freda).
Pel que fa a l'estructura del cos dels cestodes cal distingir entre la morfologia dels adults i la de les larves (metacestodes). Els adults tenen un extrem superior o escólex i segments posteriors o proglòtides. Els escólex poden tenir diferents aspectes, amb ganxos, ventoses i altres estructures.
(Adults i larves (metacestodes) presenten diferent forma)
Als cestodes es poden distingir
Una característica del cuc adult és l'absència de canal digestiu de manera que les substàncies que són el seu aliment han de penetrar a través del tegument (adaptat a les funcions de transport -està cobert de nombrosos microvilli similar als de l'epiteli intestinal dels mamífers).
Els cestodes són hermafrodites; cada proglòtide conté sistemes reproductors masculins i femenins. Els ous poden sortir a través d'un porus de l'úter (pseudophyllidean) o ser eliminats amb el segment (cyclophyllidean, no tenen el porus a l'úter) que es pot eliminar sencer o desintegrar-se (i els ous es trobaran a la femta).
El seu cicle vital precisa d'un o més hostes intermedis i un hoste definitiu (amb l'excepció del Hymenolepis nana, amb sols un hoste). Cada tipus de cicle té un a forma larvària especialitzada (cisticerc, cisticercoide; coenurus, hidàtide; coracidi, procercoide, plerocercoide).
Les formes larvals solen estar enquistades a l'hoste intermedi; això ajuda a la distribució geogràfica del paràsit en moure's l'hoste pel medi i en determina la distribució temporal. Per completar el seu cicle vital generalment cal que l'hoste intermedi sigui ingerit per l'hoste definitiu (un carnívor), cosa que pot trigar molt en tenir lloc. L'hoste intermedi, doncs, actua com a reservori de la infecció. Això és important de cara al control d'aquestes parasitosis ja que és relativament fàcil tractar els hostes infectats per l'adult mentre que les formes larvals són molt més resistents a la quimioteràpia.
Els ous (de formes variables segons l'ordre) contenen un embrió o oncosfera:
• L'oncosfera dels pseudophyllidean és ingerit pel primer hoste (microcrustacis) en forma procercoide, al següent hoste (vertebrats) ja és un plerocercoide. Al següent i definitiu hoste la larva es converteix en cuc adult. L'oncosfera dels cyclophyllidean es converteix, segons l'espècie, en cisticerc, cisticercoide, coenurus o hidatida als hostes intermitjos que es convertiran en adults un cop a l'hoste definitiu.
Hi ha una sèrie de cestodes que tenen l'home com hoste definitiu i d'altres que poden causar infeccions accidentals als humans. Les infeccions poden ser causades tant pel paràsit adult com per formes larvals (en aquest cas la infecció és més greu).
| Cestodes que tenen l'home com a hoste principal definitiu | ||
| • ordre Pseudophyllidea | • infecció pel paràsit adult | Diphylobothrium latum |
| • infecció per larves (metacestodes) | cap (asparganosi ?) | |
| • ordre Cyclophyllidea | • infecció pel paràsit adult: | Taenia saginata |
| Taenia solium (adult i larves: Cisticercosi) | ||
| Hymenolepis nana | ||
| Hymenolepis diminuta | ||
| Dipylidium caninum | ||
| • infecció per larves (metacestodes) | Echinococcus granulosus- hidatidosi | |
| Echinococcus multilocularis - hidatidosi alveolar | ||
| Taenia solium - Cisticercosis a l'home, la larva normalment es troba al porc, l'home pot ser infectat també per formes adultes | ||
| Cestodes que poden infectar l'home accidentalment (els més freqüents) | ||
| • ordre Pseudophyllidea | • infecció per larves (metacestodes) | Spirometra mansonoides |
| Spirometra proliferum (asparganosi) | ||
| • ordre Cyclophyllidea | • infecció pel paràsit adult | Mesocestoides variabilis |
| Inermicapsifer arvicanthidis | ||
| • infecció per larves (metacestodes): | Taenia multiceps (per ingestió accidental d'ous provinents de femta de gos) | |
Els adults es troben al prim i solen produir infeccions asimptomàtiques o ben tolerades; poden causar molèsties abdominals, dispèpsia, anorèxia -o gana, nàusees, dolors localitzats i diarrea.
Les larves es localitzen a altres teixits, provocant infeccions sistèmiques i manifestacions més o menys marcades segons grandària, nombre i localització dels quists (cisticercosi), tìpiques són les degudes a Taenia solium i Echinococcus granulosus
Les larves infeccioses s'adquireixen al menjar carn peix o altres aliments crusos o poc cuinats. Les cisticercosis es poden contreure per autoinfecció externa o interna.
S'hi pot arribar per la troballa de proglòtides o ous a la femta.
Les formes larvals es detecten per biòpsies on hi ha quists, per radiologia que evidencia quists calcificats i per tomografia que detecta quists cerebrals.
També és útil la serologia i els antecedents de viatges per zones on el paràsit sigui endèmic.
Es recomana la cocció complerta de la carn o la congelació a -10ºC durant 10 dies; la carn de vacum i porcí s'hauria d'inspeccionar per descartar la presència de tènies; les excretes humanes no haurien de contaminar l'aigua i no s'hauria de permetre que els gossos ingerissin vísceres animals.
(Per obtenir més informació, fes clic als links de l'esquerra)
enrera