res

ANISAKIS

Els anisakis són nematodes de la família anisakidae. Són rodons, de color blanquinós i fan fins 30 mm de llarg i 0,1 mm de diàmetre. L' anisakis simplex és el principal responsable d'afectacions humanes encara que hi ha altres espècies que en poden causar ocasionalment. Entre el 40 i el 80% dels peixos capturats estan infectats ! En els peixos, es poden localitzar dins del tracte digestiu i a la cavitat peritoneal en forma lliure o a les vísceres i musculatura enquistades en forma d'espiral.

Cicle vital

És aquàtic i precisa de varis hostes. L'anisakis és un paràsit del tub digestiu de mamífers marins (balenes i altres cetacis) i d'algunes aus.

El paràsit fa ous (que s'eliminen per la femta a l'aigua) dins dels quals es desenvolupa la primera fase de larva que no és patològica. Posteriorment passa a la segona fase de larva dins de l'ou o en forma lliure per l'aigua. Quan petits crustacis la ingereixen, la larva creix fins fer uns 5 mm.

Posteriorment, un cefalòpod (calamar etc) o un peix pot ingerir el crustaci i les larves travessen la paret de l'intestí fins als teixits on es desenvolupen a la tercera fase de larva. Aquesta fase és capaç de mastegar i menjar teixits. Si un mamífer marí com els esmentats es menja un hoste infectat, les larves s'enganxen a la paret de l'estómac i passen a la quarta fase i finalment a la fase adulta, fet que complerta el seu cicle vital. Si el que es menja l'hoste és un ser d'una altre espècie, la larva no es fa adulta i roman en estat larvari.

cestode

Epidemiologia

L'home pot adquirir el paràsit a partir de nombrosos peixos com bacallà, salmó, bonítol, lluç, cavalla maire, seitó, verat, sorell, lluç, sardina, arengada, melva, pagre, boga, merlà, carboner, mòllera fosca, escolà, mòllera pigada, castanyola, sabre, palaia anglesa, bruixa sense taques, oriola, congre i cefalòpodes com el calamar. El paràsit es pot trobar lliure al budell o a diferents teixits, en forma encapsulada.

Patologia

Quan els humans ingereixen el paràsit pot passar:

Diagnòstic

Si el pacient vomita o expulsa el cuc, es diagnostica per un examen directe.

Si nó, pot caldre fibroscòpia per examinar l'aparell digestiu (útil per extreure el paràsit si es detecta aviat). En casos avançats, les larves han penetrat a la paret i es troba un granuloma que es biòpsia i s'hi detecta el paràsit.

Pot caldre fer diagnòstic diferencial amb afectacions com apendicitis, malaltia de Crohn, úlcera gàstrica o altres.

Tractament

Cas de reacció alèrgica es tractarà amb medicaments (antihistamínics...); la infestació gàstrica pot fer caldre l'extracció del paràsit amb endoscòpia. En altres casos pot caldre una intervenció quirúrgica.

Profilaxi

El consum de peix cru (sushi, sashimi), de peix fumat en fret, de peix salat (però poc) i de peix poc cuinat és la causa d'anisakiosi. El primer pais del món en incidència de casos és el Japó. A la prevenció de l'anisakiosi hi ha dos tipus de mesures:

A Espanya el peix es consumeix cru en pocs casos. La principal causa és el consum de boquerons en vinagre. Degut a la moda dels plats fets amb peix cru la incidència augmentarà (el Japó és el pais on s'enregistren més del 90% de casos de tot el món).

Punts interessants:

  1. En vinagre, les larves resisteixen fins a 2 mesos sense morir: ull amb el boquerons en vinagre (el procés habitual de preparació no és suficient per inactivar el paràsit).
  2. Millor no consumir peix en semiconserva, marinat, sec o cru.
  3. Atenció al cuinat de peix al microones: ha de ser correcte.
  4. A la Unió Europea, la llei obliga a congelar prèviament a -20º per més de 24 h el peix que es comsumirà cru.
  5. En teoria, al peix pescat en alta mar se li treuen les vísceres inmediatament (evitant que les larves passin als teixits) i s'ultracongela. Això impedeix la supervivència del paràsit.