els nematodes

ELS NEMATODES

També se'ls coneix com a cucs rodons.

Tenen un cos cilíndric allargat, semblant a un cordill, al que es deu el nom del grup. Nematode, en grec significa fil. L'epidermis (pell) està composada d'una dura i flexible cutícula (característica compartida amb els artròpodes.

Aquesta cutícula es perd periòdicament en créixer i és el més proper a un esquelet que tenen els nematodes; de fet la fa servir el cuc com a palanca pels seus moviments. Sota l'epidermis hi ha els músculs, aliniats longitudinalment, de manera que el cuc sols es pot inclinar de cantó a cantó i no arrossegar-se o aixecar-se.

La taxonomia dels nematodes és actualment bastant confosa; està sota discusió continua i mostra vàries discordàncies segons els textes que es consultin.

Cicle vital

Els nematodes es troben arreu, fins i tot a hàbitats extrems com el gel i les fonts termals.

Les espècies de vida lliure són molt abundants als sols i sediments, alimentant-se de bacteris i detritus. Altres són paràsits de plantes i poden causar importants danys a les collites. Altres, finalment, parasititizen animals, com el cuc de Guinea, els enterobius, els cucs-ganxuts, els cucs rodons intestinals (Ascaris).

Moltes espècies poden aturar els seus procesos vitals quan les condicions ambientals són desfavorables; en aquest estat pot sobreviure condicions extremes de sequera, calor i fred i reactivar-se quan tornen les condicions favorables (=criptobiosi).

El cicle vital de les espècies paràsites d'animals varia considerablement segons l'espècie, encara que hi ha una sèrie de característiques comunes:

En primer lloc, les formes paràsites presenten una sèrie de canvis mentre estan en fase larval.
En segon lloc, a la majoria, l'estadi 3 és la forma infecciosa - amb importants excepcions com els Ascaris i Oxiurs, en què ho és la larva 1 o ous que contenen larves 1 o 2.
En tercer lloc, a partir de la forma L3, a totes les espècies es presenta una emigració dins del cos de l'hoste en madurar a forma adulta, normalment a través del torrent circulatori o dels vasos limfàtics fins el cor, pulmons , tràquea i finalment intestí.
Per acabar, a la majoria de casos, el paràsit abandona l'hoste en la forma d'ous de parets primes per la femta (amb les importants excepcions de les filàries -vivípares-, dels strongyloides -larves presents a la femta, i la trichinela spiralis -en què les larves no abandonen el cos sinó que es desenvolupa fins l'estadi l3 i s'enquista als músculs).

La infecció de l'hoste definitiu pot tenir lloc per diferents vies, com la oral per ingestió d'ous, a través de la picada de mosquits com les filàries, o per ingestió de fases larvàries l3 com les tènies i altres. Pel que fa la complexitat, el cicle vital més senzill és el dels oxiurs i el més complicat pot ser sigui el dels strongyloides, que té diversos cicles alternatius i pot viure lliure al sòl o bé dins diversos hostes amb diverses possibilitats infectives.

A gairebé tots els casos els sexes són separats i la reproducció sexual es dona als hostes definitius.