Pel que fa a com denominar les malalties parasitàries trobem que no hi ha unanimitat pel que fa al nom emprat ni als criteris seguits per crear el nom de la malaltia. La gent del termcat de la Generalitat de Catalunya, examinat el tema, féu aquesta proposta ja fa uns anys.
En essència, la cosa queda així (encara que ja veurem si es segueix):
• Introduccio
La majoria de noms de malalties provocades per paràsits es formen per l’adjunció dels sufixos
–[i]asi o -osi
a l’arrel del nom taxonòmic del paràsit (per exemple, ascariasi, d’Ascaris, o toxoplasmosi, de Toxoplasma).
• Història
Una proposta de finals del s XIX suggeria usar la terminació –osi si l'arrel era llatina i -iasi si l'arrel era grega (no es va seguir). Una altra proposta difícil d'aplicar i tampoc sense èxit fou la d'emprar -osi si hi havia manifestacions clíniques i -iasi si no n'hi havia.
• Criteris suggerits
Actualment trobem el nom de les malalties parasitàries acabat tant amb -asi, -iasi com -osi.
Per raons etimològiques, eufòniques i per ser la utilitzada en referirse a altres malalties infeccioses eEs proposa usar a partir d'ara solament -osi
1. S'adjuntarà -osi a l'arrel del nom taxonòmic (normalment nominatiu) del paràsit, amb omissió de la darrera o dues darreres lletres:
ex tripanosomosi (Trypanosoma)
2. Si el nom del paràsit acaba en x es prendrà el genitiu del nom del paràsit:
ex endolimacosi (de Endolimax, endolimacis)
3. Altres casos concrets:
En infeccions per Cyathostoma es proposa Ciatostomatosi ja que les infeccions per Cyathostomum reben el nom de Ciatostomosi
Ocasionalment el sufix -osi s'afegirà al nom complert del paràsit ex loaosi, encefalitozoonosi
Es permet emprar noms molt utilitzats que no es deriven del nom taxonòmic del paràsit com malària
• ALTRES
Es proposa
ae, oe -> e: Coenurus -> cenurosi, Oestrus -> estrosi
y -> i: Cryptosporidium -> criptosporidiosi, Trypanosoma -> tripanosomosi
ll -> l•l: Capillaria -> capil•lariosi
ch -> c/qu [k]: Chabertia -> cabertiosi, Trichinella -> triquinel•losi; Cheyletiella -> quelitiel•losi
ph -> f: Stephanuria -> estefanurosi
rh -> r: Macracanthorhynchus ->macracantorinquidosi
th -> t: Gnathostoma -> gnatostomosi; Thelazia -> thelaziosi
s epentètica en posició inicial -> e + s Stephanurus -> estefanurosi (no en posició interior: Gnathostoma -> gnatostomosi)
ús de la dièresi per trencar diftongs: Oxyuris -> oxiürosi
• excepcions
Els noms taxonòmics procedents d’antropònims, mantenen la grafia original: leishmaniosi: de Leishmania, de W. B. Leishman theileriosi: de Theileria, d’A. Theiler
També es manté la lletra k: Anisakis -> anisakiosi, Heterakis -> heterakiosi.
Així sia.
enrera