MEMÒRIA DEL REEQUIPAMENT DE LA VIA DEL BAICAS A LA PARET DE LA FALCONERA (GARRAF).

La via del Baicas fou una via oberta a inicis dels anys 80 per membres del desaparegut Grup de Muntanya Viladecans.
La via es va obrir en honor a “Baicas”, escalador mort en accident en aquest penya segat.
Aquesta via d’escalada es troba a la paret de la falconera; penya-segat que se situa entre el port de Garraf i el Pas de La Mala Dona. La via té el seu inici des del port esportiu de Garraf; en travessia ascendent.
L’itinerari és força interessant i l’entorn magnífic, però no es feia per dues raons:
1- desconeixement de la zona per manca d’informació i ressenyes;
2- estat perillós dels ancoratges i deteriorament dels mateixos per l’acció de la proximitat del mar (expansions, plaquetes i pitons totalment rovellats, trencats o arrancats).
Com que la via s’inicia al port i va flanquejant cap a l’esquerra, creiem que les reunions equipades serviran com a porta d’entrada a altres itineraris que van arrancant des del mateix flanqueig; fet que fa interessant el reequipament d’una via en aquest flanc del penyasegat. Recordem que antigament existia un cable que feia de passamà per aquests itineraris. Actualment aquest cable ha desaparegut.
El criteri que s’ha utilitzat per al reequipament és el de respectar al màxim l’ètica dels autors. Només s’han col•locat ancoratges fixes on no hi havia possibilitat d’assegurar-se amb tascons, friends o ponts de roca. Sempre s’han substituït peces originals de la via (expansions, plaquetes i pitons en mal estat); s’han deixat algunes peces originals en aquells punts on no calien per la proximitat d’altres peces noves.
Només en l’últim llarg, i davant la possibilitat de poder-se forçar en lliure, s’han afegit dos químics a l’esquerra d’una fissura pitonada variant una mica l’itinerari (en lloc d’enfilar-se per la fissura, es pot atacar per l’esperó que es troba mig metre a l’esquerra); creiem que aquest fet no modifica l’esperit de l’escalada, doncs es tracta d’un curt passatge que també es pot fer en Ao com succeïa amb la fissura pitonada i el resultat és que en aquest cas l’escalada en lliure resulta molt més elegant i menys forçada que per l’itinerari original.
Els passos que s’han seguit en el reequipament han estat:
• Localització de croquis i ressenyes originals.
• Localització i escalada de la via en l’estat actual.
• Marcatge d’aquelles peces que s’haurien de substituir.
• Fixat de cordes fixes.
• Neteja de blocs, pedres i vegetació.
• Substitució de peces velles per peces noves. S’han utilitzat químics per a les reunions i per a la substitució de les peces (resina HILTI).
• Escalada de la via i reproposta de graduació.
Hem d’indicar que la graduació dels llargs no ha variat a excepció del darrer llarg que originàriament tenia una graduació de Ao/A1; i que actualment s’ha pogut forçar en lliure amb una proposta de graduació de 7a; quedant com a grau màxim obligat 6b (Ao/6b). Evidentment que també es pot ascendir utilitzant tècniques d’artificial com originàriament es va obrir. La via ha estat reequipada per Xavier Teixidó, Marcel•lí Canal, Roger Romagosa, Cesc Muñoz i Pau Tomé dins dels PROJECTES DE CONSERVACIÓ DE VIES D’ESCALADA que cada any convoca la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Projecte que fou sol•licitat pel Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS). Els reequipadors volen destacar la figura de Xavier Teixidó com a principal impulsor del projecte de reequipament de vies del penyasegat de la Falconera de Garraf. Recordem que l’any 2003-2004 també es realitzà el reequipament de la via “Falconera” al penyasegat. El destí va fer que en els últims moments d’aquesta feina, durant el mes de juliol, el “Teixi” perdés la vida en un accident als Alps; també el destí va fer que a l’igual que el “Baicas” fos un escalador super-actiu de la vil•la de Viladecans qui s’enamorés d’aquest penyasegat.
DESCRIPCIÓ DE LA VIA
• LLARG 1. 20 Metres. Sota un mur taronja desgrimpar una mica per terreny evident fins una petita repisa amb un químic i un spit sikat d’una antiga reunió. No encigalar-se per altres vies amb material oxidat que tiren amunt. Seguir flanquejant i pujant una mica fins trobar el següent químic i la reunió.
• LLARG 2. 20 Metres. Flanquejar en terreny fàcil sense perdre alçada. Deixant una vira que se’n va cap avall grimpem una mica més dret i trobem un pont de roca i després una repisa amb la reunió a la mateixa alçada que l’anterior.
• LLARG 3. 35 Metres. Flanquegem amb tendència a anar pujant per terreny fàcil però perdedor fins trobar una vira amb “margallons” (palmeretes) on hi trobarem la reunió. A partir d’ara entrem a la zona més vertical de la Falconera.
• LLARG 4. 35 Metres. Flanquegem uns 15 metres amb tendència a pujar, tot passant per dos químics. A partir d’aquí el terreny és més vertical, pugem paret amunt creuant un atlètic però fàcil desplom amb ponts de roques. Trobem un diedre i l’acabem deixant a la dreta (antiga reunió de pitons); seguim per una fisura discontínua que ens porta a la “coveta” (reunió).
• LLARG 5. 25 Metres. Sortim llarg amunt a la dreta fins trobar un pitó i ponts de roca. Després els químics marcaran l’itinerari tot superant un esperó, un atlètic flanqueix d’un parell o tres de metres i unes plaques tècniques. Llarg elegant i mantingut.
DESCENS.
Seguir amunt per les “fites” fins trobar el camí de la Falconera. Baixem cap a l’esquerra fins el “collet” que ens porta al Pas de la Maladona. D’aquest collet podem baixar fins l’antiga cantera i buscar el túnel que creua des de la cantera fins el port.
comunicat per JVPonce