Hem anat a fer la FERRATA DE LES BAUMES CORCADES, de Centelles que només coneixíem del nom. Al camí d'aproximació aviat coneixereu el per què d'aquest nom.
Ens ha agradat força, és divertida i des d'aquí la recomanem, especialment si hi aneu quan ja no hi toqui el sol (l'hem fet el 18 de Juliol i hem passat una mica de calor... Cal anar preparat de braços, dur l'equip adient i estar una mica acostumat a les ferrates. No és una ferrata per principiants, crec, però tampoc és massa difícil. Es pot fer perfectament en un matí o una tarda i la seva orientació permet fer-la en qualsevol època de l'any.
L'equipament és excelent i tant l'aproximació com el recorregut i el descens estan molt ben senyalitzats malgrat uns incipients detalls de vandalisme i brutícia (inevitables, sembla, als temps que corren).
Que us hi divertiu !
Un cop a Centelles;
anar cap el càmping o cap la casa de colonies Mas Banyeres o
el centre hípic
Puigsagordi; seguir cap la urbanització Puigsagordi;
seguir els rétols que ens van indicant "Via Ferrada (Les Baumes Corcades);
aparcar un centenar de metres més enllà del rètol que
indica l'itinerari de la ferrata i les seves característiques,
abans d'una cadena que barra el pas (indicació de només per a
veïns).
Arribarem a l'inici de la ferrata en 15' minuts per la pista de pols; tot està
molt ben senyalitzat: marques grogues: camí de
descens -o pujada al cim, on hi ha una bandera catalana; marques
vermelles:
la ferrada).
La ferrata comença per unes plaques dretes i de seguida molt verticals,
puja un primer ressalt, després un altre i ja arribem
a uns plans que cal remuntar per un camí fins arribar al segon
tram, que és
molt més llarg que el primer i que té un impressionant pont
tibetà o nepalí d'uns 50 metres sobre el buit que
posa a prova la nostre resistència al vertígen (és impresionant...
es pot evitar, seguint un flanqueig que va per sota).
Si fem el pont, cal, de primer, pujar per un dret i tècnic
tram i; un cop acabat el pont, baixem per uns graons que ens tornen al flanqueig
inicial.
Aquest flanqueig és molt llarg i posa a prova els braços. És recomanable dur uns guants o podem acabar amb butllofes a les mans. Entremig del flanqueig cal descendre per uns graons. Al final del flanqueig hi ha un tram un xic desplomat al final del qual arribem a uns replans.
Després de caminar un bon troç, arribem al tercer ressalt desplomat que té una curiosa escala metàlica penjada al buit. A continuació bé un troç caminant fins el darrer ressalt final (uns cinc metres) que arriba al mateix cim.
Un cop al pla del cim, mirant al poble, anar cap a la dreta (S) fins un caminet, marcat amb un pal -del qual han tret el cartell- i amb pintura groga, i anar baixant fins el punt d'inici. El camí de descens té algún tram amb graons i cordes fixes i es va retrobant a trossos amb la ferrada fins arribar al punt on hem iniciat l'aventura.
Per persones habituades:
aproximació uns 10/15', ferrata unes 2 h, descens uns 40'.
Desnivell: uns 330.
Orientació: SE, molt de sol gairebé tot el dia.
Equip: l'habitual, recomanem dur guants.
Dificultat: els graons estan molt seguits però cal anar preparat de braços tant pel flanqueig com pels trams desplomats, recomanable fer el pont nepalí però ull si es té vertígen (es pot evitar, hi ha un cartell que ho indica).
Altres: el cim té una bona vista sobre el pla i el Montseny i també té nombroses botelles de plàstic, papers i llaunes
pereBooks, Juliol 2005